El sastre valent

El sastre Miquel treballava en el seu taller en cara de pocs amics.

I és que el calor apretava moltíssim aquell dia d’estiu.

Per si fora poc, un eixam de mosques no el deixava en pau.

Eren temps difícils i n’hi havia que treballar dur i, ¿sabeu qui havia arruïnat al abans pròsper país?

Un terrible jagant que arrasava cases i camps de cultiu. Era tan poderós que el eixèrcit res podia fer contra ell, i el poble es vea impotent davant eixa criatura tant salvage.

-Si no posem fòra de combat al jagant, mos arruinarà a tots.-dien alguns llauradors

-Pero, ¿qui s’atrevirà a enfrontar-se en eixa montanya humana?-dien uns atres

Sempre eren els mateixos temors i charrades entre els habitants.

Mentres, Miquel corria en sa casa darrere les mosques:

-Estàs morta malaïda mosca, ¡hem teniu hasda els nassos! ¡Ara voreu!

¡Plaf!

-¡Set! ¡N’he mort set de un sol colp!

I desde fòra de casa de Miquel alguns van escoltar estes exclamacions i comentaven:

-¿Haveu sentit? ¡Algú n’ha mort set de un colp!

-Sí – va dir Miquel – He segut yo. ¡he mort a set d’un colp!

-¡Vaja! ¡Qué fort eres en lo chicotet que eres!

 

La noticia se va estendre per el país com un rastre de pólvora:

-¡Miquel el sastre ha mort a set de un sol colp! – exclamaven uns

-I no eren hòmens corrents, sino molt alts, gegants… – comentaven atres

-Si, si, Miquelet ha matat set jagants d’un sol colp – dien les dones

 

Deformada per la gent, la noticia arribà a oïts del rei. I este va ordenar:

-¡Eixa és la persona que necessitem per a enfrontarmos al gegant! ¡ Porteu-lo immediatament!

Els guardes van portar a Miquel al palau, i el rei li va dir:

-¿És cert lo que diuen, que vas matar a set d’un colp?

-Tan cert com que porteu corona sa majestat – va respondre Miquel

-Conta’m conta’m, ¿com ho vas fer?

-No me donaven treua, m’atacaven per la dreta i per la Esquerra. Vegent-me acossat, vaig reunir totes les forçes i… ¡plaf!…els vaig pegar un gran colp i van caure sense vida als meus peus.

-¡Eres el chic que necessitava! ¡T’enfrontaràs al jagant tu a soletes – li va dir el rei

-¿Al gegant? Pero majestat…yo…no – es va atemorir Miquel confús

-No n’hi han peros que valguen! Ademés, recorda la recompensa.

-¿Recompensa? – va preguntar Miquelet

-¡Si, si! Un milló d’escuts d’or. – li va dir el Rei

-¡Caram! Aixina val la pena intentar-ho! ¡Yo ho faré! – va afirmar Miquel

 

Miquel es va dirigir a un tossal a buscar al jagant. Quan el va vore, es va sorprendre de lo gran que era. I per a que no el vegera, se va amagar en un carro de carabasses que n’hi havia propet, en la mala sort que el gegant:

-Carabasses! El meu menjar favorit!

De un sol grapat, va agarrar totes les carabasses.

El sastre, que estava entre elles, decidí passar a l’atac.

-¡Ací acaben les teues males accions, estúpit gegant!- i el va punchar en una agulla.

-¿Eres tu qui m’ha punchat en eixa agulla, tros de séquia?

-Si, he sigut yo, i te puncharé més si no te rendixes ara mateixa i te dones fet pres!

-¿Yo, pres? ¿ Per un microbi com tu? – va riure el gegant i va intentar esclafar al pobre Miquelet en les mans

Pero Miquel va ser més ràpit i, sense pensar-ho dos voltes, li va punchar el nas al jagant.

I mentres el gegant es posava les mans en el nas, el sastre es va amagar per dins de la camisa del jagant i ràpidament ab una agulla i un fil molt especial, es va posar a cosir.

Lo primer que va cosir van ser les mànigues del gegant, deixant-lo en els braços creuats. Després va seguir cosint ràpidament de dalt hasda baix fins que el va deixar com si fora una mòmia.

En acabant li va pegar un fort colp i el grandot del gegant va caure a terra quedant-se mig mec.

Miquel va córrer per comunicar al rei i al poble la captura del gegant:

-¿en quines armes has matat al gegant? ¿com ho has pogut fer? – li va dir sorprés el rei

-En estisores, agulla I fil! – va exclamar molt content el sastre Miquelet

Tots van acodir a vore al jagant vençut, i el rei li va entregar a Miquel el milló d’escuts promés, i li va dir si volia casar-se en la seua enamorada filla.

El sastre, que també estava molt enamorat, va dir que això es lo que volia, i es van casar i van viure feliços per a sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: