Archive for Biografies

Anfós Ramon

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia 28 de març de 1924Valencia 17 de juny de 2014) fon un poeta i escritor valencià en llengua valenciana.

La seua formació lliterària l’adquirix a nivell de poble, sense més tituls, donant-li més valor a la seua condició d’autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana.

https://i0.wp.com/www.republica.com/wp-content/uploads/2014/06/Anfos-Ramon-PROTA.jpghttps://i2.wp.com/www.actualidadfallera.es/images/stories/2014/06/anfosramon.jpg

Llengua

La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa

Va formar part de la redacció del desaparegut diari “Al dia“, en la seua primera época, dedicat exclusivament a l’informació econòmica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari “Valencia-fruits”.

 

Flors Naturals

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesi, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància, que en esta última població, també li donaren la Viola i l’Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesi, Meliana i Vilanova de Castelló

 

Llibres

  • “A tres carrers”. “Premi Valencia” de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
  • “Sembrarem la veritat”. Premi “Xavier Casp“, convocat per l’Ajuntament de Carlet en 1975
  • “Des de la veu del silenci”. Premi “Ciutat de Castelló” en 1977.
  • “Exigire la font i el testimoni”. Premi “Falla Pintor Andreu” d’Alzira en 1981.
  • “I les notes de vidre a la paraula”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja en 1982.
  • “Si el vent estrena paraules”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja. 1984.
  • “La meua historia exigida”. 1990
  • “L’espill transparent” . 1993
  • “De la nit i les mentires”, editat per (AELLVA-ABV). 1993
  • “Ofici de paraules”. Editat per “Lo Rat Penat” en 1995.
  • “La clau del llavi obert”. “Premi Valencia” de Poesia, “Roiç de Corella“, convocat per l’Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
  • “Rapsodia en carn per dins”. Premi “Benvingut Oliver” convocat per l’Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s’ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década després per l’Oronella.

http://www.uiquipedia.org/Anf%C3%B3s_Ramon

Anuncis

Leave a comment »

Enric Valor

Enric Valor Vives Castalla, (Alacant), 1911Valéncia, 2000, fon un escritor i gramàtic valencià en llengua catalana i d’ideologia catalanista. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la lexicografia del valencià i fon un dels principals promotors i responsables de la catalanisació de la llengua valenciana, junt a Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, entre atres.

[…]

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari El Tio Cuc d’Alacant. Va ser colaborador en la realisació del Diccionari català-valencià-balear”, dirigit per Francesc de Borja Moll, suministrant lèxic del valencià meridional.

En Carles Salvador i Sanchís-Guarner, fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de Pompeu Fabra en obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En l’any 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s’utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

[…]

Narracions i contes

  • L’experiment de Strolowickz (1931).
  • Narracions de la Foia de Castalla (1953).
  • L’ambició d’Aleix (1957).
  • Narracions intranscendents (1982).
  • Narracions perennes (1988).
  • L’esclafamuntanyes (1995).
  • Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).

Noveles

Cicle de Cassana

Rondalles

  • Rondalles valencianes (1950-1958).
  • Rondalles gironines i valencianes (1951).
  • Meravelles i picardies (1965-1970).

Leave a comment »

El Pare Guinot

Josep Maria Guinot Galán, fon un filòlec que naixqué el 11 de febrer de 1907 en la localitat castellonenca d’Artana fill de Josep i de Maria Rosa .

[…]

Va obtindre Don Jose Maria dos catedres, la de Religio i la de Llati, destacant els seus llibres de text de bachillerat utilisats com a llibres de religio que se vengueren per tota Espanya, inclus en Africa i en America del Sur, llibres que cada any en una nova edicio renovava, en l’ultima edicio que d’estos llibres se va fer Don Jose Maria recorda els 24.000 que la seua germana va empaquetar per a enviar-los per tots els Instituts espanyols.

En quan a la seua dedicacio al llatí el buscaren inclús per a fer uns cursos en la Universitat de Salamanca, envoltats de catedratics de tot lo mon, va fer la traduccio de 8 llibres de Plauto (com especialista en llati classic que es) publicats per Espasa-Calpe. Algunes d’estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en Buenos Aires de Teatre llatí i grec, fent la traducció del grec el jesuita i professor de la Universitat de Salamanca Elgorriaga, guanyant el premi els dos en el seu treball i colaboració.

En eixos anys en Castelló Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs.

Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’obispat de Segorbe-Castello, aspiracio que fou i es un clam en tota la provincia de Castello, se va intercedir en este tema davant Serrano Suñer, la Conferencia Episcopal, la Santa Sede, Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a Chodos, o inclus oferint-li una Canongia com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de Tortosa va aprovar les oposicions que se feren en Segorbe per accedir a Canonge.

[…]

Rondalles i contes:

http://www.artana.org/JoseMaria/cuentos.htm

http://www.artana.org/

[…]

Eixemple pera tot guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humanista i un gran sabi.

MÉS INFO:

http://www.uiquipedia.org/Pare_Guinot

http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/pare-guinot-c.htm

Leave a comment »