Archive for Cançons

“LA FESTA DE LA PAU”

Si tinguera la màgia d’un mac
de les bales faria flors,
els fusils, trombons i fagots
i els trons, poemes d’amor.

Si tinguera la màgia d’un mac
de la gana faria blat,
els canons, prismàtics jagants
i els tancs, camions de gelats.

Si tinguera la màgia d’un mac,
els soldats faria “clowns”,
els tinents, pardals de paper,
ballarines o castellers.

Si tinguera la màgia d’un mac,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i els corps, coloms de la pau.
https://i1.wp.com/www.construyendorelaciones.com/wp-content/uploads/2015/12/amor.jpg

Adaptació a la llengua valenciana de la cançó en català de l’autora Dàmaris Gelabert

Leave a comment »

A la run run

(TORNADA: “A la run run,

a la run run,

figues i panses

i apagueu la llum.”)

 

Aquí venimos cantando

a la senyora María,

que mos done l’aguilando

mes que siga una sardina.

 

A la run run,

a la run run,

figues i panses

i apagueu la llum.

 

A la run run,

a la run run,

figues i panses

i apagueu la llum.

 

En el portal de Belem

hi han llonganisses penjades:

agarreu el gavinet

i les farem a tallades.

 

(Tornada) x 2

https://rondallesvalencianes.files.wordpress.com/2014/12/47577-belen-2.jpg

 

Dones, no tingueu perea

de pujar eixes escales,

i baixeu les faldes plenes

de penjolls de botifarres.

 

(Tornada) x 2

 

Estes festes de Nadal

un pollastre comprarem

i en el que han de donar

i arreplegar els papers.

 

(Tornada) x 2.

 

En el portal de Belem

diuen que hi ha teranyines

i estan els angelets

espolsant-les tots els dies.

 

(Tornada) x 2

 

En el portal de Belem

un titot li dia a un pato:

ya voràs això qui hu paga:

qui hu paga serem mosatros.

 

(Tornada) x 2

 

La Mare de Déu plorava

el chiquet Jesús al braç

Sant Josep la consolava

Treballant al seu costat.

 

(Tornada) x 2

Leave a comment »

La casa vella (Anfós Ramon)

LA CASA VELLA (Anfós Ramon)

Yo tinc una casa vella
al poble a on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligó i una corbella
que saben de treballar.

Es una casa que obliga
a recordar als majors.
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l’espiga
i de frets i de calors.

I tinc davant el païsage
d’un poble que mira al cel
portant al cor el mensage
d’una llengua que es fa image
i és més dolça que la mel.

Allí tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l’indici
d’una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l’escola
i les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc.

Allí tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.

I perque la meua infància
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distància,
comprenc la seua importància
i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somi entre cella i cella:
Tornar al poble, ¡Tornar! …

http://valenciacanta.blogspot.com.es/2014/04/vicent-savall-la-casa-vella.html


(en castellano)

LA CASA VIEJA
Yo tengo una casa vieja
en el pueblo donde me crié.
Tengo un arado y una reja
y un legón y una hoz
que saben de trabajar.

Es una casa que obliga
a recordar a los mayores.
Una casa muy antigua
que sabe del grano y de la espiga
y de fríos y de calores.

Y tengo delante el paisaje
de un pueblo que mira al cielo
llevando en el corazón el mensaje
de una lengua que se hace imagen
y es más dulce que la miel.

Allí tengo un lugar propicio
para revivir la costumbre.
Tengo el recuerdo y el indicio
de una vida y un oficio
lleno de tierra y lleno de luz.

Y tengo el tiempo de la escuela
y las libretas en blanco.
Tengo la paloma que revuela
y el mortero y la cazuela
y la mesita y el banco.

Allí tengo el paso primero
y aún el primer deseo.
Tengo la flor del naranjo
y el juego montado en la calle
y el trinquete y el siete y medio.

Y porque mi infancia
está viva en aquel lugar,
ahora que lo veo a distancia,
compredo su importancia
y me digo por dentro poco a poco:

Yo tengo una casa vieja
que me habla del día claro.
Tengo el trigo y la amapola
y un sueño entre ceja y ceja:
Volver al pueblo, ¡Volver! …

Leave a comment »

Ací em menge la mona :)

Una tradició molt estesa per tot el Regne de Valéncia, és en la que el chiquet o chiqueta -a voltes no tan chiquets- li trenca l’ou en el front (mirem de fer-lo sempre en la part superior del front, no entre les celles, per a evitar fer mal) del seu padrí. En comarques com en la Marina, agarrant l’ou en la mà, reciten estes paraules:

 

Ací em pica (posant l’ou a l’altura de la galta dreta)

Ací em cou (pujant-lo a l’altura de la galta esquerra)

Ací em menge la mona (posant l’ou a l’altura de la boca)

 I ací et trenque l’ou (i li ho esclafa en el front del padrí)

 

I ara aparquem per uns dies tot lo roïn i a tots els roïns que nos mal-governen, per a fruir en la familia i els amics d’esta tradicio tan valenciana i saborosa.

 

Adaptació de: http://valencialliure.com/la-rella/item/678-la-mona-de-pasqua-valenciana.html

Leave a comment »

Diuen que el Messies

Diuen que el Messies
ha baixat del cel;
anirem mosatros
i l´adorarem.

Anem, pastoretes
anem a Belem
-Yo,que sóc pobreta,
que l´oferiré?
l´animeta pura
i el cor ben netet.

Leave a comment »

Música-La meua chiqueta

Leave a comment »