Archive for Jocs

III Fira d’entitats valencianistes

11060038_466511380172356_516531460275497792_n

Anuncis

Leave a comment »

Churro va!

Churro és un joc infantil i jovenil que es juga entre 2 equips, d’uns 4 a 8 jugadors cadascun.

Els jugadors de l’equip que para es coloquen en fila, el primer recolzat d’esquena contra una paret o similar, els demés acachats en el seu cap entre les cames del següent jugador, formant una espècie de barrera allargada. Els jugadors de l’equip contrari boten un per un per damunt del final de la barrera intentant aplegar lo més alvance possible, i han de quedar-se assentats en el lloc en el que cauen; poden ajudar-se impulsant-se en les mans. Si no conseguixen ficar a tots els jugadors sobre la barrera de contraris, perden i passen a parar.

Una volta que tots han botat, el primer que ho ha fet diu “churro” o atres fòrmules paregudes, i pansa a recolzar la seua mà en la gobanella contrària (churro), en mitad de el braç (mijamànega) o en el seu muscle(‘mangotero’?). Si l’equip que para endevina on té la mà, s’invertixen els papers dels equips. Llògicament el primer jugador de la barrera, que veu lo que passa, no pot parlar. Si no ho endevina o la barrera de jugadors es derroca abans d’hora, es mantenen els papers dels dos equips. I aixina successivament.

(pendent d’edició)  wikipedia.es i edicions pròpies

Leave a comment »

Jocs tradicionals valencians: pic i pala

El nom del joc prové dels objectes utilisats per a jugar: el pic i la pala. El pic és un tros de branqueta d’uns 15 cm. de llongitut en els extrems esmolats; i la pala és un tros de pal d’un poc més de mig metre de llongitut.

Agarrem el pic i el coloquem en el sol. En la pala li peguem al pic en un dels seus extrems, i una volta estiga en l’aire li peguem en la pala tractant de llançar-lo lo més llunt possible. La persona que tire el pic més llunt guanyarà.

Existixen diverses variants del joc.

Si coneixeu algunes variants o atres jocs comenta-mos-ho 🙂

pic-i-pala

pic-i-pala

foto obtinguda de

http://www.duquedegaeta.com/component/content/article/73-noticias-2011/septiembre-2011/1465-campeonato-de-pic-i-pala-camins-al-grau.html

(Qualsevol molèstia per la foto cocar i la llevem)

Leave a comment »

Ací em menge la mona :)

Una tradició molt estesa per tot el Regne de Valéncia, és en la que el chiquet o chiqueta -a voltes no tan chiquets- li trenca l’ou en el front (mirem de fer-lo sempre en la part superior del front, no entre les celles, per a evitar fer mal) del seu padrí. En comarques com en la Marina, agarrant l’ou en la mà, reciten estes paraules:

 

Ací em pica (posant l’ou a l’altura de la galta dreta)

Ací em cou (pujant-lo a l’altura de la galta esquerra)

Ací em menge la mona (posant l’ou a l’altura de la boca)

 I ací et trenque l’ou (i li ho esclafa en el front del padrí)

 

I ara aparquem per uns dies tot lo roïn i a tots els roïns que nos mal-governen, per a fruir en la familia i els amics d’esta tradicio tan valenciana i saborosa.

 

Adaptació de: http://valencialliure.com/la-rella/item/678-la-mona-de-pasqua-valenciana.html

Leave a comment »

La trompa

Rodejant la trompa en un cordó, es tracta de fer-la girar verticalment en el sol. Se pot ballar en la mà o en qualsevol part. Se tracta de mostrar habilitat en el joc i aumentar la dificultat de modo gradual.

El cordó té que estar desfilat d’un extrem i per l’altre extrem un bon nuc si potser en una moneda (normalment de les antigues de 5 duros) o atre objecte en el qual fer un bon llançament.

Leave a comment »

“¿A quant va la mel?”

Una chiqueta està assentada en una cadira en una corda nugada, una atra chiqueta té l’atre cap de la corda i entre les seues companyones de joc i ella raonen aixina:

“¿A quant va la mel?’ – A sèt i a dèu. – ¿I la talladeta? – A pesseta. – ¿I la confitura? – A duro. – ¡Que córrega el burro!”;

i escomencen a pegar a la companyona que està assentada, i l’atra ha d’agarrar ad alguna de les que li peguen sense soltar la corda, i quan agarra ad alguna eixa paga.

Una atra varietat del joc consistix en lligar un extrem d’una corda a un arbre o un atre lloc, i l’atre extrem és agarrat per una chiqueta, les companyones van a pessigar-la, dient-li:

“Yo menge mel, yo menge mel… ”, i ella les perseguix sense soltar la corda fins que n’agarra a una, llavors eixa paga.

En una atra varietat les chiquetes agarren una corda i formen en ella un gran círcul tancat en un nuc; el joc consistix en tirar-li la corda ad alguna chiqueta per a deixar-la dins, no podent eixir sense que primer n’agarre a alguna de les chiquetes que duen la corda.

 

http://diccionari.llenguavalenciana.com/consulta?h=49556&t=mel

Leave a comment »