Archive for Poesia

Els chiquets són… :-)

els chiquets

Anuncis

Leave a comment »

Al costat de ma casa…

EL CORRAL

Al costat de ma casa

hi havia un corral

que sempre estava ple

de brossa i d’animals.

 

La gallina es desperta

i comença a cridar

a tots els seus pollets

puix tenen que esmorsar.

 

El pollastre quan s’alça

es posa a cantar:

“Mireu animalets

El el sol està allà dalt”.

 

Ma mare duya dacsa

pollastre gallines i pollets

per al rei del corral

i per als conillets

encisam o atre menjar.

 

I ya plena la pancha,

van tots a passejar

el pollastre, els pollets,

els conills i la gallina gran.

 

I yo sempre alerta,

els tenia que cuidar,

sempre darrere d’ells

no anaren al barranc.

                 Chimo Lanuza

 

 

Leave a comment »

La casa vella (Anfós Ramon)

LA CASA VELLA (Anfós Ramon)

Yo tinc una casa vella
al poble a on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligó i una corbella
que saben de treballar.

Es una casa que obliga
a recordar als majors.
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l’espiga
i de frets i de calors.

I tinc davant el païsage
d’un poble que mira al cel
portant al cor el mensage
d’una llengua que es fa image
i és més dolça que la mel.

Allí tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l’indici
d’una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l’escola
i les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc.

Allí tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.

I perque la meua infància
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distància,
comprenc la seua importància
i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somi entre cella i cella:
Tornar al poble, ¡Tornar! …

http://valenciacanta.blogspot.com.es/2014/04/vicent-savall-la-casa-vella.html


(en castellano)

LA CASA VIEJA
Yo tengo una casa vieja
en el pueblo donde me crié.
Tengo un arado y una reja
y un legón y una hoz
que saben de trabajar.

Es una casa que obliga
a recordar a los mayores.
Una casa muy antigua
que sabe del grano y de la espiga
y de fríos y de calores.

Y tengo delante el paisaje
de un pueblo que mira al cielo
llevando en el corazón el mensaje
de una lengua que se hace imagen
y es más dulce que la miel.

Allí tengo un lugar propicio
para revivir la costumbre.
Tengo el recuerdo y el indicio
de una vida y un oficio
lleno de tierra y lleno de luz.

Y tengo el tiempo de la escuela
y las libretas en blanco.
Tengo la paloma que revuela
y el mortero y la cazuela
y la mesita y el banco.

Allí tengo el paso primero
y aún el primer deseo.
Tengo la flor del naranjo
y el juego montado en la calle
y el trinquete y el siete y medio.

Y porque mi infancia
está viva en aquel lugar,
ahora que lo veo a distancia,
compredo su importancia
y me digo por dentro poco a poco:

Yo tengo una casa vieja
que me habla del día claro.
Tengo el trigo y la amapola
y un sueño entre ceja y ceja:
Volver al pueblo, ¡Volver! …

Leave a comment »

Nadal

NADAL

Ya canta el Nadal

per tots els cantons:

simbombes, carrancs,

pastissos, torrons.

 

La joya més viva,

de cor disfrutem,naiximent Belem

pel fill de Maria

naixcut en Belem.

 

Els Reis li han deixat

riquees i honors.

C0rders li duran

els pobres pastors.

 

I encesa la llum

del cor celestial,

mirant a Jesús

celebra el Nadal.

Anfós Ramón

Leave a comment »

El cap

                              Redona, redona

                                es la nostra cara.

                                             Dalt tenim el front,

                                             baix tenim la barba,

 

en el mig el nas,

al costat les orelles

i molt prop, molt prop,

dos galtes rogetes.

 

Redons, més o manco,

son els nostres ulls;

teulades-parpalls

els tapen la llum.

 

Allà baix, els llavis

cobrixen les dents,

que son totes blanques,

blanques com la neu.

 

Aixina es la cara,

aixina és el cap;

darrere la nuca

i davant…la faç.

Emili Ridocci Miquèl

Leave a comment »