Archive for Tradicions valencianes

EL PRIMER MANUSCRITO SOBRE LA MOCAORÀ

EL PRIMER MANUSCRITO SOBRE LA MOCAORÀ

Cada 9 de Octubre los dulces de mazapán de una gran variedad de formas y colores llegan a la mesa de los valencianos para endulzar la celebración del día del Reino de Valencia y conmemorar así la entrada del rey Jaime I en la ciudad en 1238 . Sin embargo, no siempre se ha celebrado la tradición del 9 de octubre todos los años ni de la forma que hoy conocemos. Hasta finales del siglo XIX se festejaba únicamente una vuelta cada cien años, cuando la tradición señalaba que sólo se celebraba este evento, en la bajada de la Senyera, en su centenario. De este modo, se celebró el 9 de octubre de 1338, el de 1438, de 1538, y así hasta llegar a 1838, cuando a partir de finales de este siglo se consideraba que la tradición cambió y comenzó a celebrarse todos los años.

El manuscrito supone un punto de inflexión en este punto, ya que tiene fecha del 1,747, es decir, nueve años despuix del quinto centenario de esta tradición, y una sigla antes del considerado hasta ahora como el del cambio. El documento relata cómo ese año una familia celebra el día de la ‘Mocaorà’, comprando los típicos dulces para compartir el señalado 9 de octubre, realizando así la tradicional celebración en una fecha que no era, hasta ahora, considerada para hacerlo.

Luis Ramírez es el investigador que ha descubierto este documento «por casualidad», mientras estudiaba los manuscritos que conserva la familia Espínola, dueña de este histórico texto. «Es el primer documento que relata esta tradición», explicó Ramírez, «demuestra que había familias que celebraban esta costumbre más a menudo, y no sólo cada cien años, que era el que se pensaba hasta ahora». «Al menos las familias que tenían cierto nivel económico y podían permitirse comprar los clásicos dulces, ya que por su precio no estaban al alcance de la mayoría», concretó Luis Ramírez, que continúa: «lo normal era que comieron víveres , que es a lo que podían acceder en ese momento ».

De hecho, la conocida tradición bajo el nombre del pañuelo de tomar estos dulces en forma de instrumentos pirotécnicos, como son la ‘piuleta’ o el ‘tronador’, surgió unos pocos años antes de la fecha del manuscrito, en 1738, cuando se prohibió disparar pólvora en el quinto centenario del 9 de octubre, y los pasticers decidieron, en gran picardía, hacer estos dulces que recordaban a los objetos prohibidos para la celebración. El restante de formas y figuras elaborados en mazapán, no son más que una derivación de aquellos primeros dulces.

En el manuscrito, fechado en un lunes 9 de octubre de 1747, se puede leer cómo un comerciante valenciano llamado Gilabert relata que una familia compra en una de las reposterías de la ciudad, ‘Casa Almella Cerezo’, «más de 8 libras de turrones tanto de azúcar como de canela », así como un otro tipo de dulces, que le costó a la familia que hizo la compra« una libra valenciana y 5 dinero, un gasto importante que sólo se podía permitir una familia acomodada en el siglo XVIII », relató el investigador. Estos dulces fueron comprados para celebrar San Donis y la tradicional ‘mocadorà’.

Según el investigador, este documento es «fundamental para entender la tradición y el origen de la actual celebración», ya que demuestra dos aspectos importantes sobre esta tradición. En primer lugar, que los valencianos continuaron celebrándose la pese a la supresión de sus fueros, y además en una continuidad que no es la conocida hasta ahora. Y por otro, y entrando en los aspectos concretos de esta celebración, que de esos dulces que aparecen en el texto, como son los turrones de canela, es de donde derivan los actuales mazapanes, que han ido evolucionando hasta adquirir las coloridas formas que actualmente todos los valencianos gozan cada 9 de octubre para celebrar el Día del Reino de Valencia y de los enamorados valencianos.

Adaptado al castellano de la fuente ‘Orgullosos de ser Valencians’,
Adaptat al castellà de la font: https://www.facebook.com/valencians/posts/760891780686960:0 ( Orgullosos de ser valencians )

12027706_760891780686960_2764596748341593478_n

Anuncis

Leave a comment »

Sant Donís :)

¿Sabies que… el 9 d’octubre, a banda del Dia del Poble Valencià es el dia dels enamorats valencians? Efectivament, eixe dia, festivitat de Sant Donis, tradicionalment s’obsequiava a l’amada en la mocadora, tradicio que les modes no han segut capaces de borrar, i mes be ha anat aumentant i estenent-se per tot el territori valencià lo que havia segut una costum mes viculada al Cap i Casal i a la seua area d’influencia.

La tradicio marcava que eixe dia els homens obsequiaren a l’amada en dolços fets de massapa embolicats en un mocador de seda, qüestio per una atra banda lligada a la tradicio secular de fer esta classe d’obsequis en fruites i productes del camp en uns atres moments de l’any –depres de les collites- o per algun acontenyiment especial. Es conta que els mes rics nugaven les quatre puntes del mocador en una joya que, en alguns casos, era un anell de compromis, la qual cosa feya adivinar que la relacio s’encarrilava a una immediata unio de la parella. Esta costum propia dels fadrins ha passat a ser tambe dels casats i, mes recentment, dels fills respecte de les mares.

Diversos relats nos porten a diferents versions sobre l’orige d’esta commemoracio, pero tal volta el que tinga mes credibilitat es el que la lliga a que era tradicional en la festa de Sant Donis -dia en que es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valencia, i per este motiu- en la que es disparaven coets i divers material pirotecnic per a celebrar l’efemerides, que en molts casos des del mateix Palau dela Generalitat. L’arribada dels borbons, com en tantes atres coses, comportà la prohibicio de qualsevol manifestacio que exteriorisara el sentiment particular del Poble Valencià i concretament d’esta celebracio, prohibint que es celebrara i es dispararen cohets i traques. Llavors, els mestres sucrers -pasticers- valencians començaren a elaborar uns dolços en les formes dels coets (piuletes i tronadors) que es disparaven aquell dia, i que tenien formes que recordaven els orguens sexuals masculi i femeni -no falta qui aço ho lliga antropologicament a rituals ancestrals de fertilitat, indicant que estos dolços s’assimilaven als exvots d’aquells ceremonials-. Junt ad estes peces tambe s’elaboraven, en pasta de massapa, dolços que simulaven fruites i hortalices de l’exhuberant horta valenciana, i que enllaça en una atra tradicio que conta que els moros valencians regalaren a la reina Violant, esposa del Conqueridor, les millors hortalices i fruites que es produien en els seus horts, just el dia de la seua entrada triunfal en Valencia, Cap i Casal.

Moltes pasticeries i forns els dies previs a la celebracio decoren els seus aparadors en eixos dolços en artistiques disposicions.

 

http://hortainformacio.com/2012/10/09/la-mocadora-una-tradicio-valenciana/

Leave a comment »

Ací em menge la mona :)

Una tradició molt estesa per tot el Regne de Valéncia, és en la que el chiquet o chiqueta -a voltes no tan chiquets- li trenca l’ou en el front (mirem de fer-lo sempre en la part superior del front, no entre les celles, per a evitar fer mal) del seu padrí. En comarques com en la Marina, agarrant l’ou en la mà, reciten estes paraules:

 

Ací em pica (posant l’ou a l’altura de la galta dreta)

Ací em cou (pujant-lo a l’altura de la galta esquerra)

Ací em menge la mona (posant l’ou a l’altura de la boca)

 I ací et trenque l’ou (i li ho esclafa en el front del padrí)

 

I ara aparquem per uns dies tot lo roïn i a tots els roïns que nos mal-governen, per a fruir en la familia i els amics d’esta tradicio tan valenciana i saborosa.

 

Adaptació de: http://valencialliure.com/la-rella/item/678-la-mona-de-pasqua-valenciana.html

Leave a comment »

La Magdalena

Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.

Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.

Festes 2014 Castelló – La Magdalena

Actes més importants

Dissabte: de la festa, la vespra

Anunci oficial de les festes

Comença a les 12:00h, en el tir de tantes carcasses commemoratius com anys complixquen les festes a partir de la seua nova etapa, i una mascletà tirada per la pirotècnia guanyadora del concurs de mascletaes de l’any anterior. S’ubica en la Plaça del Primer Vaig moldre, i té una duració de 15-20 minuts.

Pregó

Manifestació popular i etnològica on es resalta la mitologia, història, costums i folklore de Castelló. Comença a les 16:00h, recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada de 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:

  • Mitologia de Castelló: repassa la mitologia popular castellonenc de mans de la Colla del Rei Barbut.
  • Història de Castelló: repassa les diferents parts de l’història creible de la ciutat: els moros, els cristians, els jueus, i els pirates.
  • Pobles de la província: part de la desfilada en qué participen la majoria dels pobles de la província.
  • Ciutat i Terme de Castelló: part dedicada a repassar el folklore i els costums de la ciutat; la marjaleria, la plana, la muntanya i la ciutat. Una part dins d’esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
  • Piques de la ciutat: llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i el escut de Castelló; acompanyats per una parella de castellonencs.
  • Dames de les gayates: trios de dames i donem de les gayates.
  • Estandarts de les gayates.
  • Bolquers de la Mare de Deu: gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la Mare de Deu en l’ofrena.
  • de la ciutat: quatre músics que toquen la Marcha de la ciutat pujats en cavall, precedixen al pregoner.
  • Pregó: l’element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos creats per Bernat Artola per a este acte. Després de cantar-ho davant de la tribuna d’autoritats es donen per començades les festes.
  • Carrossa en padrines, dames de la ciutat i reina: dos carrosses unides portades per dos bous en qué munten les padrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reina de les festes.
  • Banda de música de Castelló: que dòna per finalisat la desfilada.

Al finalisar el Pregó, Enfarolà del Campanar que consistix a iluminar el Fadrí en elements pirotècnics.

Continua en: http://www.uiquipedia.org/Festes_de_la_Magdalena

Leave a comment »

La Plantà

La plantà (plantada) és l’acte d’alçar un monument faller o una foguera. El dia de la plantà de les falles és el 15 de març, dia en el que totes les falles han d’estar correctament colocats en tots els seus cartells, ninots i demés detalls.

El motiu de la plantà és que el jurat nomenat per la Junta Central Fallera (JCF), per cada categoria o població, té que passar durant els següents dies per a evaluar la falla.

la Plantà de les falles

Antigament la plantà s’escomençava i es finalisava la mateixa jornada, pero actualment, degut a la complexitat dels monuments, ya que els artistes fallers s’encarreguen de varies falles a la vegada, sol escomençar alguns dies abans.

És tradicional la colaboració de tots els fallers, que durant la última nit ajuden desinteressadament a l’artiste, i donen els últims retocs al monument.

Una manera diferent de fruir les falles és passejar, especialment per la ciutat de Valéncia la nit del quinze de març. La cremà de la falla és quatre dies després, el 19 de març.

http://www.uiquipedia.org/Plant%C3%A0
www.uiquipedia.org << La wiki valenciana

Leave a comment »

La Mocaorà

La Mocaorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d’Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l’entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d’Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

Fiestas

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l’oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de “Sant Valentí” o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d’Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen “Mocaorà de Sant Donis” perque el dia 9 d’octubre es celebra la festivitat d’este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

Elaboració

En massapà, fet en parts iguals d’armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i després es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s’elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Després s’embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Vore també

 

Més informació en:

http://www.uiquipedia.org/Mocador%C3%A0

http://valenciacanta.blogspot.com.es/2009/10/san-donis-dia-de-los-enamorados.html

Leave a comment »