Posts tagged escritors valencians

2ª Fira d’Entitats Valencianistes

Segona fira d'entitats valencianistes

Segona fira d’entitats valencianistes

Lo Rat Penat, La Secció de Llengua i Lliteratura, AELLVA,… i molts més!

Este dissabte te convidem a acodir a la cita en la cultura valenciana:
La II Fira d´Entitats Valencianistes en la plaça de bous de Valéncia, durant tot el dia en les paradetes.

Lo Rat Penat, La Sección de Llengua i Lliteratura, AELLVA,… iy muchos más!

Este sábado te invitamos a acudir a la cita con la cultura valenciana:

La II Fira d´Entitats Valencianistes en la plaza de toros de Valencia, durante todo el dia, diferentes puestos y tenderetes.

Anuncis

Leave a comment »

Anfós Ramon

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia 28 de març de 1924Valencia 17 de juny de 2014) fon un poeta i escritor valencià en llengua valenciana.

La seua formació lliterària l’adquirix a nivell de poble, sense més tituls, donant-li més valor a la seua condició d’autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana.

https://i1.wp.com/www.republica.com/wp-content/uploads/2014/06/Anfos-Ramon-PROTA.jpghttps://i2.wp.com/www.actualidadfallera.es/images/stories/2014/06/anfosramon.jpg

Llengua

La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa

Va formar part de la redacció del desaparegut diari “Al dia“, en la seua primera época, dedicat exclusivament a l’informació econòmica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari “Valencia-fruits”.

 

Flors Naturals

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesi, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància, que en esta última població, també li donaren la Viola i l’Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesi, Meliana i Vilanova de Castelló

 

Llibres

  • “A tres carrers”. “Premi Valencia” de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
  • “Sembrarem la veritat”. Premi “Xavier Casp“, convocat per l’Ajuntament de Carlet en 1975
  • “Des de la veu del silenci”. Premi “Ciutat de Castelló” en 1977.
  • “Exigire la font i el testimoni”. Premi “Falla Pintor Andreu” d’Alzira en 1981.
  • “I les notes de vidre a la paraula”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja en 1982.
  • “Si el vent estrena paraules”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja. 1984.
  • “La meua historia exigida”. 1990
  • “L’espill transparent” . 1993
  • “De la nit i les mentires”, editat per (AELLVA-ABV). 1993
  • “Ofici de paraules”. Editat per “Lo Rat Penat” en 1995.
  • “La clau del llavi obert”. “Premi Valencia” de Poesia, “Roiç de Corella“, convocat per l’Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
  • “Rapsodia en carn per dins”. Premi “Benvingut Oliver” convocat per l’Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s’ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década després per l’Oronella.

http://www.uiquipedia.org/Anf%C3%B3s_Ramon

Leave a comment »

El Princip Malaltuç

En un temps molt antic hi havia un rei que tenia un fill groguiç, malaltuç, sense ganes de menjar, ni de fer res. Per aixo el mimaven i li concedien tot lo que desijava. No obstant aixo era animos: les forces fisiques no corresponien als seus somis de grandea: ser un cavaller esforçat i mamprendre la conquista d’un gran regne lluitant contra jagants en batalles descomunals.

Al princip el visitaren els meges de mes fama i no conseguiren curar-lo. Pero no se qui va dir que en una montanya molt alta es criava la medicina que ell necessitava: un frutal que produïa unes pomes d’or que aumentaven les forces de qui les tastava.

El princip, qui a pesar d’estar tant debil tenía ganes d’aventures, demanà permis a son pare, qui es resistia a donar-li’l, i sense cap acompanyament, es llancà a la conquista del fruit dorat que li havia de donar la salut.

Quan el princip passava pel carrer, montant en el cavall blanc que li havia regalat son pare, la gent exclamava: ¡mira, pareix un llapis damunt d’un cavall! Tan primet estava.

Anant de cami se li va fer de nit i buscà estage en una caseta del campo En la caseta vivia una agüeleta que els donà hostage, al princip i al cavall. El pricip li demanà informes a la velleta sobre l’arbre prodigios que tenía aquells fruits que donaven tanta força. La velleta li va donar la següent informacio:

Camina en la direccio de l’estrela polar, sense girar ni a la dreta ni a l’esquerra. Passaras per una montanya molt escarpada. En mig del bosc trobaras un jagant. Este te posarà a prova. Si la superes, te deixarà seguir el teu cami. Despres seguix alvançant. Al final del cami voras la pomera dels fruits que donen força.

Al sendema de mati, el princip es despedix de la velleta, puja al cavall i mampren el seu cami. Cavalcant de dia i descansant de nit va sempre en la direccio que la velleta li havia indicat. Arriba dalt de la montanya, dins d’un bosc espes, i alli li ix un jagant, alt com un campanar.

¡So! -li diu el jagant al cavall, agarrant-lo dels ramals. Obliga a descavalcar al princip i li diu en una veu molt grossa-:

Pel cami que portes, ya veig que te dirigixes a l’hort de la pomera de les pomes de la força. Pero has de saber que no te deixare passar avant si no me demostres ta superioritat en alguna cosa. Com yo me considere superior te deixe que tries la prova.

El princip en vore al jagant tant alt en les cames obertes, va tindre una inspiracio i contesta:

En seguida. A vore si tu pots fer lo que yo faig.

I puja damunt del cavall i li passa al jagant entre mig de les cames.

El jagant, tot sorpres per l’inteligencia del princip i no volent fer us de sa força, exclamà:

M’has guanyat. ¡Pots seguir avant! Pero en una condicio: que en tornar no passes per aci.

El princip seguix el seu cami, ara diferent, mes planet, mes ample, vorejat de verdor i floretes, i arriba al’hort de la pomera de les pomes de la fortalea: eren dorades, en galtes roges, d’un aroma i d’un gust delicios.

No va poder contindre’s el princip i, immediatament, començà el tractament de la seua malaltia, menjant-se dos o tres pomes seguides. Una volta satisfet, omplí un sac d’aquell fruit tant prodigios i manprengue el cami de retorn, per a continuar en el palau la cura de sa malaltia.

El princip no va tornar a casa pel mateix cami pel que havia anat, per por al jagant, que li ho havia prohibit, sino per unes sendes estretes i tortuoses per a on corrien llops, lleons, tigres, i tota classe d’animals silvestres. El princip anava vencent a les feres que li eixien al pas, una darrere de l’atra, ferint-les en la faca que portava, i en la força recuperada dels seus braços.

Per fi el princip arribà a casa, abraçà a son pare, segui el tractament, es curà del tot i en aquella casa tots foren feliços.

 

Per Josep Maria Guinot i Galan

http://www.artana.org/JoseMaria/Princip.htm

 

Leave a comment »

Enric Valor

Enric Valor Vives Castalla, (Alacant), 1911Valéncia, 2000, fon un escritor i gramàtic valencià en llengua catalana i d’ideologia catalanista. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la lexicografia del valencià i fon un dels principals promotors i responsables de la catalanisació de la llengua valenciana, junt a Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, entre atres.

[…]

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari El Tio Cuc d’Alacant. Va ser colaborador en la realisació del Diccionari català-valencià-balear”, dirigit per Francesc de Borja Moll, suministrant lèxic del valencià meridional.

En Carles Salvador i Sanchís-Guarner, fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de Pompeu Fabra en obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En l’any 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s’utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

[…]

Narracions i contes

  • L’experiment de Strolowickz (1931).
  • Narracions de la Foia de Castalla (1953).
  • L’ambició d’Aleix (1957).
  • Narracions intranscendents (1982).
  • Narracions perennes (1988).
  • L’esclafamuntanyes (1995).
  • Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).

Noveles

Cicle de Cassana

Rondalles

  • Rondalles valencianes (1950-1958).
  • Rondalles gironines i valencianes (1951).
  • Meravelles i picardies (1965-1970).

Leave a comment »

L’adulador del mandari

L’adulador del mandari.


Hi havia en China un mandari que tenia un ministre molt adulador, al qual de mal nom li dien “Baixa-garrofes”, perque sempre li dona va la rao al mandari, encara que diguera les coses mes absurdes o pretenguera lo mes injust del mon.

Gracies a aixo se sostenia en el carrec i conservava la vida.

Un dia el mandari li va preguntar al ministre: ¿ Que diu la gent de mi?.

El ministre va contestar: ¡ Oh majestat ! el poble diu que series un gran rei si no al alçares tant el colze.

¿ Vols dir, replica el mandari, que perc el coneiximent?.

A continuacio pregunta: ¿ A on està el teu fill?, digues-li que vinga.

El ministre el porta davant del mandari. -¡Que es pose alli davant! ordenà el mandari. El fill del ministre es coloca uns passos mes cap alla.

El mandari pren un arc i una flecha i apunta al fadri, dient: “va directa al cor”.

Dispara la flecha, i el fill del ministre cau mort en l’acte.

El ministre tement per la seua propia vida, comenta: ¡Oh, mandari!, ni Apolo havera tengut un tir tan certer.


Artana Estiu 1993
Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.

http://www.artana.org

http://www.artana.org/josemaria/mandari.htm

Leave a comment »

Rondalla: La Chiqueta Bondadosa

La Chiqueta Bondadosa

Era una chiqueta que s’anomenava MINA, tan bona chiqueta i graciosa, tan obedient a lo que li manaven els majors ,tan servicial en ter tot lo que podia en favor dels atres ,que tots la volien.
Esta chiqueta vivia en una casa molt pobreta, sos pares no tenien mes fortuna que lo que guanyaven en les seues mans.
La chiqueta no tenia mes diners que els que guardava en una lladriola, de la miqueta de paga dels dumenges.
Un cert dia va eixir de casa en intencio de jugar en companyia dels amiguets, Joanet i Peret.
Els, va trobar en el carrer i els va preguntar: ¿ aon aneu? i ells contestaren: com dema es la festa de la mare, hem eixit a comprar-les un regal.
Mina va dir: espereu-vos un poquet i anire a casa, i portare diners per a comprar-li yo tambe a ma mare un regal per a dema.
S’en anà corrents a casa, va traure de la lladriola els diners que tenia, va tornar aon estaven els seus amiguets i van anar junts a comprar els regals.
Joanet i Peret, com eran rics, varen comprar a sa mare un bon regal: pero Mina, com era pobreta, el va comprar mes insignificant.
Al donar-se conte de la diferencia, Mina, es va posar molt trista pensant: me’n anire al camp, fare un poro de floretes silvestres i li’l donare a ma mare junt en el regal que li he comprat.

Se deixa als amiguets, s’encamina a la costera, una montanyeta junta al poble, i comença a arreplegar flors silvestres: unes, rogetes, atres ,blanquetes, de color rosa, blavetes, morades, etc, de tota clase de colors, pero chicotetes.
Les ajuntà en un pom i, tota pagada, se dirigix a sa casa.
Pel cami li ix al encontre una velleta molt arriscada, la qual se planta davant d’ella i li diu: ¿A on vas Mineta?.
I ella contesta: vinc de fer un ramell de flors per a ma mare, que dema es la seua festa; voldria fer-li un bon regal pero soc molt pobreta i no puc ferli’n atre millor, ¡ Mire, i li ensenya lo que havia comprat!.

La velleta, que era una fada benefica desfraçada, coneixia les virtuts de la chiqueta i li va dir: no te preocupes per aixo, Mineta, estic enterada de la teua conducta tan bona dins de casa, en l’escola, en l’iglesia, en l’horta i en el carrer, i vullc recompensar-te, dema demati vine aci, a on ara estem, i dins d’eixa coveta que veus ahi, encontraras un bon regal per a ta mare.
La chiqueta se’n aná a casa tota ilusionada i no li va dir res a sa mare.
El dia sigüient acudix a la coveta que li va indicar la fada , escarba un poquet i es troba una bolseta plena de diners, que la velleta li havia deixat amagada, en premi a les seues virtuts.
Mina, alegrement, corre als comerços, que aquell dia estaven oberts a pesar de ser festa, li compra a sa mare un vestit precios, arriba a casa, li dona un bes a sa mare i el vestit que li havia comprat, dient: mare, aci te porte este regal, per ser el teu dia, i per a que sapies lo molt que te vullc.
Sa mare queda de lo mes, extranyada de vore tan bon regal i li pregunta: ¿ d’aon has tret eixe vestit? ¿ com tens tu diners per a comprar un vestit tan car?.
La chiqueta li explica l’encontre que va tindre en la fada el dia anteriór, i li ensenya la bosseta que va trabar en la cova.
Sa mare no se ho creia, per lo que la chiqueta digue a sa mare: anem i voras la coveta i el punt a on escarbant he encontrat la bossa.
Anaren a la cova i alli estava la fada velleta, qui confirmà les paraules de Mina.
La fada solemnement digue: Yo mateixa he posat els diners en eixe punt per a premiar a la teua filla, per lo bona chiqueta que es.
Que seguixca per eixe cami que, moltes vegades, encara en este mon, recibirà la recompensa.

Artana Estiu 1996  — http://www.artana.org/JoseMaria/Bondado.htm

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.

Leave a comment »