Posts tagged la llebre i la tortuga

La llebre i la tortuga

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Açò era una vegada una llebre molt creguda que sempre pretenia ser més que ningú.

-¡Pesà, llevat d’en mig! ¡Sempre estàs marejant! Eres tan lenta que quan arribes al mercat ya serà l’hora de tancar! – es burlava a tot hora la llebre al vore a la tortuga.

La tortuga, cansada ya de sentir a la llebre, li va dir:

-¡Sempre estàs burlante de mi! Açò no pot seguir sempre aixina. ¡Estic farta!

Y la llebre sonrient li va dir:

-¿I com penses canviar-ho?

-Farem una carrera i, si guanye, deixaràs de molestar-me. – li va proposar la tortuga.

La llebre va acceptar molt contenta i a punt de començar la carrera encara li va dir:

-¿Chè, com se t’ocurrix reptar-me a fer una carrera?

Pero la tortuga li va respondre que encara era pronte per a pensar en guanyar.

Ningun animal volia pedres la correguda i tots van acodir.

El juge va donar la senyal d’eixida i la llebre va eixir escapà deixant allà arrere a la pobra tortuga.

Al cap de poc, la llebre, en vore que havia deixat molt llunt a la tortuga i veent el bon dia que feya, es va ajocar a la ombra d’uns arbres.

-Esta tortuga encara tardarà les seues hores en arribar hasda ací.

La llebre es va riure quan va vore la tortuga passar pel seu costat tan acalorà i li va preguntar si li apetia prendre un descans i menjar-se una safanòria.

-La que riga l’última riurà millor.

-¡Esta tortuga està fava! ¡Es pensa que guanyarà la carrera! – va dir la llebre.

 I poc després es va posar a fer la sesta a la soca d’un arbre.

Pero, un hora després, la llebre va despertar de la seua llarga becadeta. ¡No podia creure lo que veen els seus ulls! La tortuga havia traspassat la llinea de meta!

Tots els animals van anar a donar l’enhorabona a la tortuga.

-¡Vixca! – cridaven tots.

la liebre y la tortuga

la llebre i la tortuga

Tots estaven molt feliços. Tots excepte la llebre, que havia deprés una bona lliçó i no va tornar a molestar més a la tortuga.

Aixina que conte acabat, conte contat.

Anuncis

Comments (4) »